APRENENTATGE PER COMPETÈNCIES: THE FUTURE ☺
Després d’haver parlat, en entrades anteriors, sobre la necessitat de la
renovació educativa de la mà de l’ús adequat de les TIC, així com dels nous rols del professorat (i en conseqüència de l’alumnat) i sobre la necessitat de
potenciar l’aprenentatge autoregulat i modificar l’educació partint de l’avaluació,
arribem a un punt en el qual veiem la importància de l’aprenentatge per
competències i la necessitat que els alumnes les desenvolupin més enllà del
mètode tradicional.
La pregunta que ens fem com a futurs docents és: com s’ensenyen les
competències? Ens agradaria que aquesta pregunta tingués una única resposta
però no és així. Ensenyar competències no és senzill, no hi ha una metodologia
òptima ni pròpia. No obstant això, hem de tenir clar que totes les metodologies
possibles han de tenir un enfocament globalitzador: partir d’una situació pròxima a la realitat de l’alumne, que
li resulti interessant i que li plantegi qüestions a les quals hagi de donar
resposta a partir dels continguts disciplinaris del currículum (Zabala, 2009).
Però és suficient la metodologia tradicional per ensenyar competències? Clarament,
si volem dur a terme tot aquests canvis en el procés d’ensenyament-aprenentatge
hem de tenir en compte que un simple instructor serà incapaç d’educar a alumnes
competents. A més, es necessita fomentar la participació i el protagonisme de
tot l’alumnat (metodologia activa) i, d’aquesta manera, treballar les
competències de caràcter metadisciplinar com poden ser aprendre a aprendre,
aprendre a conviure, entre altres. Pel que fa a l’espai i el temps,
l’organització de l’aula i els horaris també hauran de modificar-se. Tot això
es pot aconseguir amb l’aprenentatge basat en projectes o problemes (ABP) com a una possible metodologia de les diverses que existeixen actualment. Aquests
parteixen d’una situació/problema real i proper als alumnes, amb l’objectiu de
proveir els alumnes d’aquells coneixements necessaris i competències per al seu
desenvolupament professional i personal. Així es fomenta el pensament crític i
creatiu de l’alumne, el contrast d’opinions i el treball cooperatiu (Zabala i
Arnau, 2014).
 |
| Extret de Creative Commons: http://plpnetwork.com/wp-content/uploads/2012/10/PBL-300x274.png |
Com afirma Hernández (2000), per fer més significatiu aquest aprenentatge
la interdisciplinarietat és essencial perquè el coneixement no és un fet
compacte i indivisible i es necessita la col·laboració de diverses àrees per
assolir un coneixement més complet.
Arribats a aquest punt, podem dir que no teníem coneixement sobre els grans
avantatges que poden tenir els treballs per projectes per al desenvolupament
competencial. De fet, a nosaltres sempre ens han ensenyat mitjançant el mètode
tradicional i pensem que no hauria de ser l’únic, sinó que s’haurien de
complementar i saber quan utilitzar-ne un o l’altre, és a dir, hi ha d’haver
una combinació de diversos mètodes al llarg de l’ensenyament-aprenentatge
impartit a classe.
També hem reflexionat sobre si aquest mètode es pot posar en pràctica en
una classe de secundària avui en dia. A través dels textos que hem llegit, hem
arribat a la conclusió que es necessitaria una formació, disposició, col·laboració plena del professorat. Però, passa això avui en dia? Nosaltres no ho creiem però
deixem al lector que reflexioni al respecte.
En definitiva, com hem anat repetint al llarg de les diferents entrades, es
necessita un canvi i nosaltres hem de ser partícips d’aquest, no hem d’estancar-nos
en la metodologia tradicional, amb la qual, en un principi, ens podem sentir
més còmodes sinó que hem de mirar cap endavant, esperançats i començant a
canviar nosaltres mateixos com a docents.
Extret de Creative Commons: https://www.youtube.com/watch?v=nUCJqEUd5hU
Enllacem, per acabar, una seqüència d'activitats ABP i SRL creada per nosaltres: https://docs.google.com/document/d/1_ZCD95r0-tuVyrpXsCgCrpIBLjruSAc4Gq32YlsyJxc/edit
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHola,
ResponderEliminarM'ha agradat com heu plasmat les idees més rellevants sobre l'aprenentatge de les competències en el treball cooperatiu basat en projectes. Estic d'acord amb voltros en què en arribar a aquest punt ha estat quan he començat a adonar-me que tot això dels projectes, treball cooperatiu, competències, autoregulació,... té un sentit, coherència, que se engloba en el mateix context, que presenta una estructura més clara i que posa de manifest unes avantatges difícils de posar en dubte.
Fa un parell de setmanes estava en el mateix punt que voltros, en els pensaments de que, tot i que tots noltros hi estem d'acord en aplicar aquesta innovació educativa que representa tot el que estem aprenent, veia moltes dificultades alhora de pensar com el duria a terme, ja que, com deis, no estem preparats per dos motius fonamentals: falta de recursos i formació en general. Però en aquests articles de Zabala, Arnau i Trujillo s'ha presentat una unificació i seqüenciació sobre l'aplicació dels mètodes que m'ha deixat més motivada i amb una visió més optimista.
No vull dir que no trobarem dificultats i mancances de recursos, per què aquesta és, tristament la realitat, però amb voluntat, feina i molta creativitat es poden aplicar aquestes metodologies, traient el màxim partit possible dels recursos que tinguem i que ens permetran tenir al alumnat més motivat per assistir a les nostres classes.
Salutacions
Joana Maria Roa
Bon dia,
ResponderEliminarm'ha agradat veure que, en la vostra entrada, tractau un dilema clau: la metodologia basada en l'ABP és factible? Fins a quin punt es pot aplicar?
Les múltiples experiències d'aquest tipus, tant a nivell local com estatal i internacional, ens mostren que sí, que és possible. Però, com bé dieu, per fer-ho es necessita formació, recursos i, sobretot, ganes i temps per part del professorat.
Tampoc estaria de més valorar el temps que ha d'invertir l'alumnat a completar els projectes interdisciplinaris i la seua motivació quan els afronta: és un aspecte sobre el qual es teoritza molt, però m'agradaria poder consultar literatura científica sobre estudis de cas concrets. Per exemple, es poden fer enquestes a l'alumnat en diversos moments del projecte (inicial, mitjà i final) per veure quina és la seua evolució psicològica; com reaccionen als diferents estadis i problemes que els van sorgint.
Dit això, crec que no es tracta d'abandonar totalment altres metodologies, sinó de combinar-les totes de manera que l'aprenentatge sigui significatiu i doni resultats tangibles. Al cap i a la fi, d'això tracta l'educació obligatòria.
Ana Prats
Hola!
ResponderEliminarEm sembla molt encertada la vostra conclusió, pens que heu destacat molt bé la rellevància de treballar competències de manera interdisciplinària fent referència al treball per projectes. És cert que com apuntau és complicat, i avui dia no se sol fer. Però com hem fet a la seqüència d'activitats, podem des de cada matèria, encara que de moment sigui un treball fragmentat, introduir diferents competències d'altres matèries, interconnectant-les.
Potser això encara es trobi lluny del treball per projectes, però és una manera de començar, una manera de canviar la perspectiva a l'hora de desenvolupar una unitat didàctica d'una matèria en concret, que ens acosta a un espai comú, més proper a un possible espai interdisciplinari i compartit.
Marina Morales