Atreveix-te a educar

Imatge: El nostre PLE En entrades anteriors ja parlàvem de l’aprenentatge autoregulat partint del model cíclic de  Zimmerman dividit en tres fases: previsió, actuació i reflexió, amb les seves respectives subfases. Es va tractar el tema des del punt de vista dels avantatges per als estudiants en l'adquisició de coneixements o aprenentatges. I ara ens trobem estudiant un altre àmbit de les TIC que s’anomena Entorn personal d’aprenentatge o PLE. En primer lloc, cal saber què és això de PLE. Entenem per PLE “el conjunt d’eines, físiques i virtuals, que una persona utilitza en la vida quotidiana per aprendre ( Attwell , 2007b)". És a dir, tots aquells recursos que utilitzem diàriament per tal d’accedir a la informació, cercar-la o crear-la i compartir-la, conformen el nostre PLE. Les investigacions fetes entorn d'aquest concepte afirmen que darrere del  PLE trobem un focus pedagògic que ens permet comprendre que aquestes eines s’utilitzen a l’hora d’aprendre i...

Després del llarg camí que hem recorregut al llarg de totes les sessions i de les entrades que hem desenvolupat, arribem a un punt clau : quines eines podem utilitzar per fomentar aquest nou tipus d’educació adaptada al segle XXI i a la societat digital per tal de potenciar tots aquells aspectes que hem anat tractant al llarg de l’assignatura (avaluació, autoregulació de l’aprenentatge , aprenentatge basat en problemes/projectes, etc.)?  Una d’aquestes eines digitals que es pot utilitzar per implementar tots aquests aspectes és el Digital Storytelling (DST). Aquesta eina serveix per contar històries relacionades amb qualsevol matèria o aprenentatge de manera dinàmica i divertida, barrejant aspectes com l’escriptura, les imatges, la creativitat, la imaginació, etc. D’aquesta forma, podem dir que l’ús del DST té uns trets característics globalitzadors i interdisciplinaris ( fet que ens recorda als ABP ). A més, aquesta eina porta implícit la col·laboració d’un grup ...

Després d’haver parlat, en entrades anteriors, sobre la necessitat de la renovació educativa de la mà de l’ús adequat de les TIC, així com dels nous rols del professorat (i en conseqüència de l’alumnat) i sobre la necessitat de potenciar l’ aprenentatge autoregulat i modificar l’educació partint de l’avaluació, arribem a un punt en el qual veiem la importància de l’aprenentatge per competències i la necessitat que els alumnes les desenvolupin més enllà del mètode tradicional. La pregunta que ens fem com a futurs docents és: com s’ensenyen les competències? Ens agradaria que aquesta pregunta tingués una única resposta però no és així. Ensenyar competències no és senzill, no hi ha una metodologia òptima ni pròpia. No obstant això, hem de tenir clar que totes les metodologies possibles han de tenir un enfocament globalitzador : partir d’una situació pròxima a la realitat de l’alumne, que li resulti interessant i que li plantegi qüestions a les quals hagi de donar resposta ...