L'ESCOLA QUE VOLEM
Al llarg del segle XIX
es va instaurar el sistema educatiu de les 3R (rebre, repetir, recordar) basat
en la utilització del llibre de text i en la memorització de coneixements
teòrics sent la instrucció el
principal objectiu com deia José Saramago. L’educació que hem rebut encara
presenta alguns trets d’aquesta didàctica tradicional.
És justa i democràtica una pedagogia d’ensenyament,
sense adaptacions i flexibilitats? Des del nostre punt de vista, aquest
tipus d’educació fomenta la desigualtat social. Recordem que l’educació és un
dret i, per tant, tothom hauria de tenir les mateixes possibilitats d’accedir
al coneixement dins l’aula.
Pot progressar
una societat regida per aquest model educatiu? S’hauria de
tenir en compte que si la societat avança, l’escola, com a pilar fonamental del
desenvolupament de la societat, no pot quedar-se atrapada en una espècie de
“bombolla” que roman inalterable.
Està sent professional
un docent quan no incorpora o fa un mal ús d’una font d’aprenentatge tan
immensa com poden ser les TIC (tecnologies de la informació i
la comunicació)?
Molts de docents no
troben el sentit i la utilitat pedagògica de les noves tecnologies dins l’aula.
És per això que se’ls ha de formar per tal que siguin capaços
de veure el valor d’una eina que permet construir i generar contingut. Manuel Area (2015) remarca que les TIC faciliten que el professor pugui crear els seus
propis materials educatius online i, a més, que l’estudiant també pugui crear
objectes d’aprenentatge digitals adoptant un paper actiu. És per tot això que creiem firmament que el
bon ús de les TIC servirà com a eina per la millora i evolució de l’ensenyament.
 |
| Internet ha de ser
vist com tot un escenari cultural on viure, conviure i aprendre.Imatge extreta de: https://upload.wikimedia.org/ |
Fins ara, no teníem constància de com s'havia de formar de manera adequada a un ciutadà del segle XXI ni quins mètodes d’aprenentatge podien ser realment útils. I, després d'haver llegit tant el material proporcionat per la professora com els documents de recerca pròpia ens hem adonat que l'educació ha d'estar basada en l'ensenyament per competències, que constitueixen una nova forma d’aprenentatge contribuint al ple desenvolupament de la personalitat en tots els àmbits de la vida. Estem completament d’acord amb el tractament que fa d’aquestes Zabala (2007); el sistema escolar ha d’adoptar mesures per a garantir que s’aprenguin totes aquelles competències que la societat considera que són imprescindibles pels seus ciutadans, complementant l’educació impartida per la família: una figura que ha estat molt de temps oblidada però que ara comença a assolir la importància que li pertany dins d’aquest nou sistema educatiu. Jordi Adell també fa una reflexió final sobre aquest tema posant de manifest la importància de la unió entre família i escola.
Arribats a aquest punt, ens hem adonat que l'educació que
hem rebut nosaltres i que pensàvem que era l'adequada, s'allunya molt de
l'educació que avui en dia es pretén assolir.
Tots els coneixements
que hem adquirit a partir de l'elaboració d'aquesta entrada ens han ajudat a
comprendre la gran importància de la introducció adequada de les TIC a
l'aula i a saber cap a on haurem d'enfocar el treball com a educadors per tal
que els nostres alumnes siguin competents.
En
definitiva, ens sentim motivats i amb força per tal de poder aplicar tot aquest
coneixement i arribar a ser professors amb una àmplia gamma de recursos per
introduir i dinamitzar l'ensenyament a les aules.
És interessant la pregunta que plantegeu de si un sistema educatiu sense adaptacions ni flexibilitat és vàlid. Des del meu punt de vista no ho és, com vosaltres apunteu, aquest sistema promou una desigualtat social. Ja que si ens trobem dins una aula amb una mitja de 25 alumnes, no podem tenir un mateix temari i molt menys unes mateixes tècniques d'ensenyament per a tots, ja que cadascú com a persona es diferencia de la resta per les seves peculiaritats.
ResponderEliminarEnllaçant amb això, i continuant amb la següent pregunta a la qual feu referència, on qüestioneu si una societat pot progressar amb un sistema així, la resposta personalment resulta evident: no. Perquè a un sistema sense flexibilització és molt més fàcil que es perdin alumnes pel camí, que perdin la seva motivació i curiositat, perjudicant alhora el seu desenvolupament personal.
Tot plegat veiem com el sistema educatiu se'ns presenta com repte per a nosaltres com a futurs professors, sense oblidar el gran debat actual de les TIC i el seu protagonisme a les aules.
Carmen.